Perífrasis verbales: una mirada desde los universales lingüísticos
Resum: Perífrasis verbals: Una mirada des dels universals lingüístics. En aquest treball es planteja que les diverses perífrasis de l’espanyol mantenen entre elles un ordre que no és aleatori sinó que deriva del proposat per la jerarquia universal de categories (Foley i Van Valin 1984, Bybee 1985,...
Guardado en:
| Autores principales: | , |
|---|---|
| Formato: | Artículo |
| Lenguaje: | Español |
| Publicado: |
Universitat de Lleida: Área de Lingüística
2023
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | https://repositorio.uca.edu.ar/handle/123456789/16983 |
| Aporte de: |
| Sumario: | Resum: Perífrasis verbals: Una mirada des dels universals lingüístics. En aquest treball es planteja que les diverses perífrasis de l’espanyol mantenen entre elles un ordre que
no és aleatori sinó que deriva del proposat per la jerarquia universal de categories (Foley
i Van Valin 1984, Bybee 1985, Hengeveld 1989 i 2004, entre d’altres). En primera instància, es traça un paral·lelisme amb els adverbis estudiats per Cinque (1999), que permet
delimitar els diversos àmbits oracionals de les perífrasis. En el més intern, corresponent
a l’SV, s’ubiquen la perífrasi verbal de veu passiva, les aspectuals referides a les fases i a la
quantificació de l’esdeveniment i les de modalitat deòntica. La capa flexional allotja les
perífrasis temporoaspectuals i en la del complementant, que connecta el contingut proposicional amb la força il·locutiva, s’ubiquen les de modalitat epistèmica. Un cop identificats
els subtipus, s’examinen les seves possibilitats d’aplicació cíclica i la seva interacció amb la
negació i la fórmula de relleu. En darrer lloc, es consideren les repercussions semàntiques,
sintàctiques i morfològiques dels diferents estadis de gramaticalització d’alguns auxiliars. |
|---|